Història del poble

Es troba siutat a uns 3 kms del Monestir de Benifassà i damunt un tossal, a 710 metres d’altitud. El seu terme amb 41,84 km2, és el de major extensió de la Tinença.
La història del Ballestar està lligada a l’antic monestir del císter de Santa Maria de Banifassà. Segons les cròniques del monestir, els seus habitants treballaven com a jormalers per al convent.
El Ballestar, formà part en el seu dia de la “setena”, set pobles que pertanyien a la Tinença de Benifassà, El Ballestar, La Pobla de Benifassà, El Boixar, Coratxar, Fredes, Bel i Castell de Cabres. Aquests pobles en principi eren granjes que el monestir explotava amb els seus propis elements: un monjo, alguns conversos i masovers a cadasquna. Després van ser poblades, al Ballestar li va otorgar la Carta Pobla l’abad del monestir Fray Berenguer el 9 de març de 1272, amb l'obligació de pagar delmes, primícies i novena al monestir i al bisbe.
En quant al seu nom, alguns historiadors han volgut veure que deriva de Bell-Estar, però queda molt clar a la carta de població que al poble se li dóna el nom de Ballestar.
El monument més important és l’esglèsia, del segle XIII, al seu campanar i baix de l’esfera del rellotge, es troba una lauda sepulcral, procedent del monestir de Benifassà, de pedra tallada del segle XV, representant un cavaller vestit amb l’hàbit cistercenc.






